El secretari Roger Albinyana i el director general Manuel Manonelles s’adhereixen a la campanya per a l’establiment d’una Assemblea Parlamentària a les Nacions Unides

20150203_Signatura_Assamblea_Parlamentaria_ONU.jpg_1366428843El secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana i el director general d’Afers Multilaterals i Europeus, Manuel Manonelles, han signat la seva adhesió a la campanya per a l’establiment d’una Assemblea Parlamentària a les Nacions Unides.

Aquesta signatura segueix el mandat expressat pel Parlament de Catalunya qui, després de la presentació per part de la Campanya per la Creació de la UNPA,  el 26 de Setembre del 2014 va manifestar el seu suport a la creació d’una assemblea parlamentària de les Nacions Unides. En aquesta resolució el Parlament insta el Govern a:

  1. Donar suport a la petició de creació d’una assemblea parlamentària de les Nacions Unides.
  2. Impulsar aquest suport en el marc estatal i europeu.
  3. Promoure el projecte de creació d’una assemblea parlamentària de les Nacions Unides en l’activitat internacional del Govern.

L’adhesió a la petició s’ha fet en el marc d’una trobada amb el representant de la Campanya a favor de l’establiment d’una Assemblea Parlamentària a les Nacions Unides, el Sr. Joan Marc Simon.

L’objectiu de la Campanya és la creació d’una assemblea parlamentària, amb caràcter consultiu, que vinculi les Nacions Unides i les seves agències amb els governs i parlaments estatals i la societat civil.

La Campanya ha rebut fins ara el suport de més de 1400 parlamentaris i ex-parlamentaris de més de 100 països, 396 organitzacions no governamentals provinents de 73 països, així com centenars de personalitats de la política, la ciència, la societat civil i la cultura.

Nombrosos parlaments han aprovat també resolucions de suport a Campanya, com ara el Parlament de Catalunya (2014) o el Parlament Europeu (2011).

Amb l’adhesió del parlament de Catalunya i els màxims representants en política exterior del país, la Campanya UNPA a Catalunya considera que ha assolit l’objectiu que s’havia marcat en la seva creació.

Enllaç a l’anunci oficial aquí.

Èxit en la compareixença del grup de campanya a la comissió d’exteriors del Parlament de Catalunya

El passat divendres 21 de març, el grup de campanya per la promoció de l’establiment d’una Assemblea Parlamentària de Naciones Unides va presentar la campanya a la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament de Catalunya.

La compareixença va ser un èxit i va comptar amb la presència de tots els grans grups polítics al Parlament. També van ser presents una delegació de simpatitzants amb la campanya UNPA cosa que va servir per mostrar als diputats l’interès que aquesta campanya genera dins de la societat civil catalana.

El president de l’Associació Projecte per un Governament Democràtic Mundial , Josep Xercavins , i el coordinador de la campanya de la UNPA a l’estat, Joan Marc Simon, van ser els encarregats de resentar als diputats els orígens i la raó de ser de la campanya UNPA . D’altra banda, els ponents van aprofitar l’ocació per presentar una proposta de resolució que serà estudiada pel ple del Parlament.

Tots els grups polítics van mostrar el seu interès en la campanya i hi va haver unanimitat en donar-hi suport. També es van comprometre a fer el possible per a que el Parlament català aprovi la resolució tan aviat com sigui possible.

La resolució proposada es pot trobar aquí .

Compareixença a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació (CAEUEC) per presentar la campanya UNPA

El proper divendres 21 de març presentarem la campanya per una assemblea parlamentària per Nacions Unides a la comissió d’Acció Exterior del Parlament de Catalunya.

Josep Xercavins com a president de l’associació projecte per un Governament Democràtic Mundial (apGDM) i Joan Marc Simon com a coordinador de la campanya UNPA a l’estat presentaran la proposta als diputats.

L’objectiu és informar a la comissió de l’existència d’aquesta campanya i convidar al Parlament de Catalunya a donar-hi suport. A aquest efecte es demanarà a la Comissió que impulsi l’aprovació d’una resolució en el plenari que demani al govern de Catalunya que doni suport a la campanya.

La proposta de resolució és la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
De suport a la creació d’una Assemblea Parlamentaria a les Nacions Unides (NNUU)

AL PARLAMENT DE CATALUNYA

  • Convençuts que els profunds canvis que estem vivint requereixen una millora en el model de Governança Global i que demana una revisió i modificació de l’estructura de les Nacions Unides,
  • Agraint el suport i les propostes del Sr Alfred de Zayas, expert independent nomenat pel consell de Drets Humans de Nacions Unides, a l’establiment d’una Assemblea Parlamentaria com a part essencial de la seva recomanació per a la reforma del sistema de NNUU,
  • Observant les resolucions del Parlament Europeu, aprobades el 8 de juny de 2011 i el 9 de juny de 2005, en que es recomana al Consell Europeu “que impulsi la creació d’una Assemblea Parlamentària dins del sistema de NNUU de cara a augmentar el caràcter democràtic, el rendiment de comptes i la transparència de la governança global i permetre una major participació de la ciutadania en les activitats de NNUU”;
  • Tenint en compte la crida a establir una assembla Parlamentària de NNUU feta pel ministre d’afers estrangers de Malta, Sr George Vella, durant la cimera de la Commonwealth celebrada a Sri Lanka el novembre de 2013, que constitueix el primer anunci oficial d’un govern en un forum internacional,
  • Observant que les NNUU, las organitzacions del sistema de NNUU, el Fons Monetari Internacional, la Organizació Mundial del Comerç i el Grup del Banc Mundial no estipulen la participació oficial i adecuada de representants electes de les branques legislatives dels estats membres de les NNUU;
  • Considerant que els representants electes compten amb un vincle democràtic directe amb els votants de la seva circunscripció i per tant estan dotats d’una legitimitat democràtica extraordinaria;
  • Observant que una Assemblea Parlamentaria podría contribuir a la consolidació de la supervisió democràtica de les institucions financeres internacionals i les seves polítiques;
  • Recordant que una Assemblea Parlamentària dotada principalment de funcions consultives podría establir-se mitjançant el vot majoritari de l’ Assemblea General de NNUU de conformitat amb l’artícle 22 de la Carta de  NNUU;
  • Considerant que els poders i funcions de l’assemblea podríen consolidar-se amb el temps i que els estatuts permeten als estats membres participants elegir de forma directa als delegats que així ho desitgin;
  • Reconeixent que la distribució de seients a l’Assemblea necessita una revisió meticulosa amb l’objectiu d’assegurar una representació eficaç i prevenir qualsevol disfunció que pugui amenaçar la seva legitimitat;
  • Enfatitzant el suport ja demostrat per part del Parlament Europeu, l’Assamblea Parlamentaria del Consell d’Europa, el Parlament Panafricà i el Parlament Llatino-Americà de cara a demanarla creació d’una Assemblea Parlamentaria de NNUU;
  • Observant que l’Assemblea Parlamentaria de NNUU no repetiría ni substituiria en cap cas les importants activitats desenvolupades per la Unió Interparlamentària (que és una associació de parlaments nacionals);

El Parlament de Catalunya dona suport a la creació d’una Assemblea Parlamentària de NNUU i
Demana al govern de Catalunya

–          que doni suport a la petició de creació d’una Assemblea Parlamentaria de NNUU;
–          que impulsi la idea dins del marc estatal i europeu;
–          que promogui el projecte en l’activitat internacional del govern

Reunió internacional de la campanya UNPA a Brussel·les

El 16 i 17 d’octubre va tenir lloc a Brussel·les la 5 trobada internacional de la campanya internacional per a l’establiment d’una Assemblea Parlamentària de Nacions Unides.

160 participants provinents de tot el món van debatre com portar la campanya cap a nous horitzons. A part de diputats europeus i el representant de les NU a Brussel·les Antonio Vigilante, l’acte va comptar amb la participació d’Alfred de Zayas, expert independent nomenat pel consell de Drets Humans de NU, que va comunicar les posibilitats que les NU finalment poguéssin prendre seriosament la creació d’una Assemblea Parlamentària i que aquesta serà una de les seves propostes que presentarà el 28 d’octubre davant de l’Assemblea General de NU.

D’altra banda la trobada va aprovar una declaració com a document sortint de la trobada que podeu llegir aquí sota en castellà:

Campaña para el Establecimiento de una Asamblea Parlamentaria de las Naciones Unidas
Encuentro Internacional , 16 a 17 octubre, 2013
Parlamento Europeo, Bruselas , Bélgica

Declaración de Bruselas
Hacia un orden internacional democrático y equitativo

Recordando y reafirmando:
– la ¨Convocatoria para el Establecimiento de una Asamblea Parlamentaria en las Naciones Unidas” de abril de 2007,
– las “Conclusiones en materia de políticas de la Campaña para una Asamblea Parlamentaria de las Naciones Unidas “, en noviembre de 2007 ,
– la “Declaración sobre el establecimiento de una Asamblea Parlamentaria de las Naciones Unidas y la Unión Interparlamentaria” de noviembre de 2008,
– la “Convocatoria para la supervisión democrática mundial de las instituciones financieras y económicas internacionales ” de abril de 2009, y
– la “Declaración de Buenos Aires “, de octubre de 2010,
1 . Nosotros, los participantes en la Campaña para el Establecimiento de una Asamblea Parlamentaria de las Naciones Unidas ( UNPA) , reiteramos nuestro llamamiento conjunto a las Naciones Unidas y sus Estados Miembros para avanzar en los procesos necesarios para el establecimiento de una Asamblea Parlamentaria en las Naciones Unidas.
2 . Expresamos nuestra preocupación porque en el ámbito intergubernamental no se han tomado las medidas adecuadas para hacer frente al déficit democrático de la gobernanza mundial en general y de las Naciones Unidas en particular.
3 . Reiteramos nuestra opinión de que la UNPA es un componente vital para fortalecer la participación democrática y la legitimidad democrática de las Naciones Unidas y otras organizaciones intergubernamentales como el Grupo del Banco Mundial, el Fondo Monetario Internacional y la Organización Mundial del Comercio.
4 . UNPA permitiría representantes de los ciudadanos, los parlamentarios electos, participar directamente en las deliberaciones mundiales para establecer la agenda y la toma de decisiones, de manera formal e institucionalizada .
5 . Los problemas globales requieren soluciones globales. La vida cotidiana de los ciudadanos del mundo cada vez está más marcada por las fuerzas económicas, sociales y políticas que trascienden las fronteras nacionales y demuestran una creciente necesidad de una gobernanza global más incluyente, eficaz y transparente.
6 . La universalidad de los derechos humanos y la necesidad de una base democrática para el gobierno legítimo son ampliamente reconocidos. Sin embargo, a demasiadas personas se les niegan sus derechos y la participación democrática. Estamos convencidos de que la UNPA, como organismo democrático mundial de representantes electos, reforzaría la práctica de la gobernabilidad democrática y el respeto de los derechos humanos a nivel regional, nacional y local. Por el contrario, creemos que una gobernanza global que excluya los principios democráticos socava la democracia en los ámbitos regional , nacional y local.
7 . Hacemos hincapié en nuestra convicción de que la UNPA tiene que ser incluyente y abierta a la participación de los parlamentarios de todos los Estados miembros de la ONU y los Estados observadores. Somos conscientes de que asegurar el carácter democrático de la UNPA presenta desafíos. Estamos convencidos de que estos retos pueden ser superados, y que con voluntad política una Asamblea Parlamentaria de las Naciones Unidas puede ser construida de manera que sea representativa y legítima.
8 . Acogemos con satisfacción la decisión del Consejo de Derechos Humanos de las Naciones Unidas de pedir a un Experto Independiente que elabore una propuesta para la Promoción de un Orden Internacional Democrático y Equitativo y alentamos al Experto Independiente a tener en cuenta la cuestión de la UNPA particular para examinar posibles procesos hacia su creación.
9 . Damos la bienvenida a las amplias consultas recientes y en curso entre una amplia gama de actores gubernamentales y no gubernamentales, para desarrollar un consenso global sobre la agenda Post-2015 del Desarrollo. Nos sentimos alentados que estas consultas han puesto de relieve ( 1 ) la importancia de un enfoque ” basado en los derechos ” para el desarrollo sostenible , y ( 2 ) la necesidad de un enfoque global integral , para hacer frente a la pobreza y la desigualdad en todos los países.
10 . El Grupo de Alto Nivel de la ONU de Personas Eminentes sobre la agenda Post-2015 del Desarrollo señaló recientemente que el logro de la visión post- 2015 requerirá ” remodelar y revitalizar asociaciones de gobernanza mundial ” para garantizar que ” las Naciones Unidas, los sistemas multilaterales , y todos los actores del desarrollo apoyen la agenda de desarrollo post- 2015. “De hecho , observamos que el mantenimiento de un consenso multilateral para los objetivos mundiales compartidos es una de las funciones clave que se espera que una UNPA pueda proporcionar.
11 . Para mantener el apoyo político, para reforzar la rendición de cuentas y llevar a la gobernanza global en la búsqueda de la Agenda Post- 2015 del Desarrollo más cercana a las personas directamente afectadas , alentamos la creación de una UNPA cuando la comunidad internacional adopte su Agenda post- 2015 del Desarrollo .
12 . UNPA es un organismo parlamentario global que incluye innovadoras características distintivas que van más allá de las características de las asambleas y parlamentos nacionales y regionales existentes. Actuando como una “red de redes” institucionalizada , la UNPA podría permitir a los representantes de las redes y las instituciones parlamentarias existentes participar formalmente en su trabajo, lo que les dará más poder e influencia. Se debe considerar la posibilidad de participación de las autoridades locales y los representantes de los pueblos y naciones indígenas en las actividades de la UNPA .
13 . Afirmamos que la UNPA puede y debe evolucionar gradualmente. Eventualmente los miembros de una UNPA deberían ser elegidos directamente. Desde el inicio de la UNPA sus estatutos deben permitir a los Estados participantes a optar por la elección directa de sus delegados, si desean hacerlo.
14 . Con el fin de explorar formas innovadoras de participación ciudadana en la UNPA, apoyamos la investigación de modelos de democracia electrónica directa o “democracia líquida¨ que permitan a los ciudadanos participar en las deliberaciones o influir en la toma de decisiones
15 . Felicitamos al Parlamento Europeo sobre su papel pionero en el fomento de la creación de una UNPA, a través de su Resolución A3-0331/93 adoptada en 1994, y más recientemente expresada en la Resolución P7_TA 0255 de 2011, que instó al Consejo de la UE para introducir el establecimiento de una UNPA en las deliberaciones de la Asamblea general de la ONU .
16 . Pedimos al Parlamento Europeo y sus miembros, así como en el resto de los parlamentos y de sus miembros que refuerzen su compromiso por una gobernanza global más democrática a través del apoyo continuo de una Asamblea Parlamentaria de las Naciones Unidas.

Vídeo de presentació de la campanya UNPA

Reactivem la campanya per un Parlament Mundial

Joan Marc Simon

Març 22 2013, Article de Joan Marc Simon, coordinador de la campanya UNPA a l’estat

“Només faltava això! Amb la que està caient ara ens hem de preocupar de crear un parlament mundial? Prou feina tenim a conservar el que ens queda…”

Aquesta pot ser la primera reacció d’algú a qui se li presenti la proposta de donar suport a la creació d’una Assemblea Parlamentària de Nacions Unides, precursora del que seria un parlament mundial, representant dels ciutadans del món.

Res més lluny de la realitat, tot i la complexitat de l’empresa vet aquí una de les peces essencials que necessitem per a sortir de la crisi política, econòmica, ecològica i social actual.

Per què necessitem una Assemblea Parlamentària per les Naciones Unides?

El fet és que no podem passar per alt que l’arrel de la crisi financera es troba en la política monetària que els  EEUU ha practicat des de la fi del patró or. Que la progressiva desaparició de l’estat del benestar es deu en gran part a la competència a la baixa entre països que tenen un respecte molt diferent als drets dels treballadors o al fet que empreses com Apple o Google paguin impostos a Irlanda per vendes que realitzen a l’estat. Que Siria és només un exemple més de la incapacitat del sistema internacional actual per prevenir i/o gestionar conflictes. Que les causes de la crisi climàtica que patim i patirem es troben en les emissions generades en països llunyans contra les quals res hi podem fer per moltes cimeres internacionals que organitzem. Que les migracions venen forçades per un abús en l’explotació de recursos o persones sovint impulsades per empreses provinents dels països que es queixen d’aquesta mateixa immigració…  en definitiva, que com a catalans, fins i tot com a europeus tenim una influència molt limitada sobre la majoria de decisions que ens afecten. La interdependència del món en que vivim demana reformar la relació entre els qui decideixen i aquells que son afectats per les decisions de forma urgent.

Aconseguir unes relacions internacionals democràtiques en el sentit més ampli del terme, és a dir, que hi hagi un control ciutadà sobre aquells que prenen decisions que els afecten, és quelcom que encara queda lluny. La creació d’una Assemblea Parlamentària de Nacions Unides seria el primer pas cap a la construcció d’aquesta necessària relació entre ciutadans i la presa de decisions.

Quina seria la seva missió?

L’objectiu principal de l’Assemblea Parlamentària seria donar veu als ciutadans al nivell supranacional. Veu per elegir i controlar els representants encarregats de prendre decisions però veu també per participar fent ús de noves eines. Seria una institució complementària a l’Assemblea General de Nacions Unides, que representa els estats, i tot i començar essent un òrgan consultiu és una institució que podria anar guanyant poder legislatiu seguint el model del Parlament Europeu –que va començar com a òrgan consultiu i que ha vist com els seus poders han anat creixent amb un impacte molt positiu sobre la presa de decisions Europees-.

 

Quins passos s’haurien de seguir?

La creació d’aquesta Assemblea Parlamentària no requeriria reformar la Carta de Nacions Unides, es podria fer via votació de l’Assemblea General o mitjançant un tractat internacional entre governs com es va fer amb l’estatut de Roma que va donar lloc al Tribunal Penal Internacional. Pel que fa a la composició, en la seva primera fase, l’Assamblea Parlamentària podria estar formada per delegats de parlaments nacionals. La seva sel.lecció hauria de reflectir la composició política dels parlaments emissors, per així representar la diversitat política de cada país. Més endavant es podria introduir un sistema d’eleccions directes parcials o completes dels representants. El nombre de delegats per país (o la quota de vot que se’ls hi adjudiqués) hauria de tenir en consideració el volum de la seva població. La fórmula de proporcionalitat regressiva utilitzada pel Parlament Europeu pot ser un bon exemple de com acomodar països grans sense que el seu pes poblacional monopolitzi l’assemblea. Segons aquest sistema de proporcionalitat regresiva països com la Xina o la India, amb el 19 i el 17% de població mundials respectivament tindrien una representació d’entre 3 i 10% per la primera i d’entre un 2,8 i 9% per la segona.

Mirada cap al futur, legitimitat i reptes

Els reptes d’una institució d’aquestes característiques no son menors. Les experiències recents de Catalunya i l’estat espanyol amb la democràcia representativa no sembla que hagin de jugar a favor de la creació d’encara un nou nivell d’estructura parlamentària supranacional, en principi més allunyat dels ciutadans. Ara bé, tot i la crisi política i moral en que ens trobem ningú posa en dubte la necessitat de mantenir els parlaments democràtics tot i que degudament reformats, sanejats i controlats. Dit d’una altra manera, els parlaments com a eina d’exercici de la democràcia continuen tenint una utilitat inqüestionable; el mal ús que la classe política i els interesos econòmics en puguin fer no invalida la validesa de l’eina. És inevitable que una Assemblea Parlamentària, precursora d’un parlament mundial, sigui una institució complexa. Tanmateix depèn dels ciutadans i els polítics que la vida parlamentària segueixi un patró més espanyol o bé més europeu o americà…

El que està clar és que la presa de decisions internacional necessita alguna institució que vingui a representar l’interès general dels ciutadans del món. L’experiència de segles i el dia a dia demostra com la suma dels interessos nacionals no ha resultat ni resultarà en l’interès comú, vet aquí la il·lusió en que hem viscut i que està posant en perill la nostra supervivència.

La creació d’una Assemblea Parlamentària de Nacions Unides és un pas necessari i gairebé imprescindible per posar ordre i govern al desgavell de relacions internacionals en que vivim. La campanya compta ja amb el suport de 600 parlamentaris en més de 125 països, adhesions d’organitzacions i d’institucions com ara el Parlament Europeu, el Panafricà i el Llatinoamericà. A l’estat la campanya intentarà mobilitzar suport als parlaments català i espanyols a favor de  l’Assemblea Parlamentària.

Solucionar l’encaix de Catalunya amb Espanya és tant important com solucionar l’encaix de catalans, espanyols, europeus, xinesos i la resta d’humans en l’organització política del món.

Presentada la Campanya per a una Assemblea Parlamentària de les NNUU a Catalunya

El passat 5 de març es va celebrar al Pati Llimona l’acte de presentació pública de la campanya UNPA, amb la presència de Fernando Iglesias, President del Consell del Moviment Federalista Mundial (MFM) i impulsor de la campanya UNPA a Amèrica Llatina. Van acompanyar al sr. Iglesias a la taula de ponents Joan Marc Simon (coordinador de la campanya UNPA a l’Estat Espanyol i membre de l’apGDM), la sra. Carme Valls (Secretària general de l’apGDM) i el sr. Salvador Milà (diputat al Parlament de Catalunya i membre de l’apGDM).

L’acte va omplir la sala Maragall del Pati Llimona i va comptar amb l’assistència de representants de les institucions catalanes, del món local, intelectuals i membres de la societat civil.

Després d’una presentació a càrrec de la sra. Valls i una posada al dia de les activitats de l’UNPA encoratjant i informant als assistents com col.laborar o adherir-se a la campanya a càrrec de Joan Marc Simon, Fernando Iglesias va explicar la raó de ser de la campanya i els objectius que persegueix.

Iglesias va plantejar l’UNPA com un pas necessari donat el context actual de crisi econòmica, ecològica, social i política. ”Els problemes globals  requereixen solucions globals” va dir.

Iglesias va també contrarrestar els arguments dels escèptics de l’UNPA; “els que s’oposen a la UNPA o bé no creuen en la democràcia com a mecanisme per a organitzar la vida política en aquelles esferes que afecten als ciutadans –i això comprèn l’esfera supranacional- o bé volen ignorar la globalització que fa que la democràcia a nivell d’estats-nació sigui insuficient per a governar l’economia global.

És cert que la idea d’una UNPA pot semblar utòpica ara mateix però és tan utòpica com era plantejar la creació de les les Nacions Unides pocs anys abans de la seva fundació el 1945. L’UNPA, va arrodonir, és una necessitat donat que avui dia els ciutadans no tenim veu ni vot en alguns temes que ens afecten directament com ara el canvi climàtic,  la proliferació nuclear i tants d’altres.”

El sr. Milà, en el seu torn de paraula, va afegir que per a poder tirar endavant un projecte com l’UNPA cal treballar apropde l’Assemblea General de l’ONU i les organitzacions i agències que la rodegen. Milà també va recalcar la importància de començar la campanya “des de baix”, movent-la entre la societat civil amb organismes i associacions locals i internacionals, per a poc a poc anar inculcant els objectius de l’UNPA entre organitzacions i persones que treballen dins o al voltant de NNUU.

L’acte va acabar amb un interessant debat amb els assistents, clar reflex de l’interès que va suscitar la proposta.

Acte de presentació pública de la campanya UNPA

L’apGDM

es complau a convidar-vos a la presentació pública de la

 L’acte que comptarà amb la presencia d’en Fernando Iglesias, President del Consell del Moviment Federalista Mundial (MFM) i impulsor de la campanya UNPA a Amèrica Llatina,

  tindrà lloc el dimarts 5 de març, a les 19h al Pati Llimona

Carrer del Regomir 3,  08002, Barcelona.

 Esperem que ens pugueu acompanyar.

 Es prega confirmació d’assistència a l’adreça electrònica

unpa@apgdm.org

19.00 – 20.00    Presentació Publica de la campanya UNPA

Moderadora

Carme Valls, Secretaria general de l’associació projecte per a un Governament Democràtic Mundial (apGDM)

Ponents

Fernando Iglesias, President del Consell del Moviment Federalista Mundial i impulsor de la campanya UNPA a Amèrica Llatina

Salvador Milà, Diputat al Parlament de Catalunya i membre de l’apGDM

Joan Marc Simon, Coordinador de la Campanya UNPA a l’estat i membre de l’apGDM

Per més informació sobre la campanya i/o donar-hi suport: unpa.apgdm.org

Fernando Iglesias: Calen institucions democràtiques supranacionals per evitar un cataclisme global

Fernando Iglesias
(© blog.unpacampaign.org)

Brian Coughlan / Gener 14, 2013 / Entrevista amb Fernando Iglesias

La setmana passada vaig parlar amb Fernando Iglesias, un escriptor i membre del Parlament Argentí del 2007 al 2011 que recentment ha estat elegit president del consell del Moviment Federalista Mundial. Entre els seus llibres trobem “La modernidad global”, que és una anàlisi de les “dinàmiques complexes de la globalització”, publicat el 2011. Fernando és també professor a la Universidad de Belgrano a Buenos Aires, i durant la seva estància al Parlament Argentí va ser també Co-President del Grup Consultiu Parlamentari del Sud Global de la Campanya per a una Assamblea Parlamentària de la ONU.

Vam parlar de federalisme mundial, d’integració regional, de reptes globals, del paper de l’estat nació, del significat de democràcia global, del canvi global i de què podem esperar del futur. La discussió havia de durar cinc minuts, però hem acabat parlant durant més de vint!

Traducció de la transcripció de l’entrevista

Avui parlo amb Fernando Iglesias, un ex-Membre del Parlament Argentí i president actual del Moviment Federalista Mundial. Benvingut a l’Àudio Blog de la UNPA!

Hola Brian, encantat d’escoltar-te.

Hem estat intentant trobar-nos vàries vegades. Finalment hem pogut coincidir, i això és excel·lent. El passat mes de juliol va ser elegit president del consell del Moviment Federalista Mundial. Pels nostres oients, podria descriure en poques paraules de què va el Moviment Federalista Mundial?

Vaig ser escollit president del consell del Moviment Federalista Mundial i això és una gran responsabilitat, ja que és la primera vegada que algú del Sud ha estat elegit; és un signe dels temps.

El Moviment Federalista Mundial és un moviment molt important que intenta posar sobre la taula la qüestió de l’organització política del nostre món global, és a dir, la idea de federalisme que va ésser pensada com a manera d’organitzar estats nacionals. També és una bona idea per aplicar al món global, la qual cosa vol dir que hauríem de tenir federalisme a nivell regional, essent la Unió Europea el millor exemple – però també necessitem estructures federalistes a nivell global. Per tant, cal reformar les Nacions Unides, crear noves agències i establir l’estat de dret a nivell global. La contribució bàsica del Moviment Federalista Mundial és la existència d’una unió política dins la Unió Europea – la qual era originàriament només un projecte econòmic; això vol dir que el Parlament Europeu, per exemple, i també la campanya per l’establiment d’un Tribunal Penal Internacional van ser iniciatives del Moviment Federalista Mundial a principis dels 1990s…

… podria parar-lo un moment? El Moviment Federalista Mundial té programes importants al Tribunal Penal Internacional i la Responsabilitat de Protegir. Llavors quin creu que és el següent pas decisiu en l’estratègia federalista mundial – des d’aquest punt de vista – del punt de vista del Tribunal Penal Internacional, Responsabilitat de Protegir?

Jo penso que ens hauríem de moure cap a dos objectius diferents, a més del desenvolupament del Tribunal Penal Institucional i la Responsabilitat de Protegir. Aquests dos objectius són, penso jo, la campanya per la integració regional, és a dir, defensar i promoure ara la integració regional europea, i l’utilització d’aquest model també per diferents regions del món que necessiten de manera diferent coses similars, ja sigui unió política, més acords en els interessos comuns dels seus ciutadans…

… perdoni Fernando. Així doncs, la Unió Europea és un bon exemple de com van les coses? Quines altres regions creu que podrien anar igual o en la mateixa direcció?

Crec que hi ha bastants aspectes de la integració europea que es podrien extrapolar a altres regions… No pas el model general, que pot canviar segons la situació local. Quan dic integració europea vull dir un model d’integració política amb institucions supra-nacionals, un parlament supra-nacional, un tribunal de justícia supra-nacional; això també inclou el desenvolupament econòmic, però també l’estat del benestar. És molt important defensar l’estat del benestar europeu, i no defensar-lo només dins d’Europa sinó promoure aquest tipus d’estat del benestar per tot el món.

Aquest any va iniciar vostè un manifest per la democràcia global que va ésser signat per un gran nombre d’intel.lectuals d’arreu del món, i vostè està també treballant en integració regional i per una Assemblea Parlamentària de les Nacions Unides.  Així que vostè ja ha parlat una mica sobre integració regional. Com connecta això amb l’Assemblea Parlamentària de les Nacions Unides? Com queda representat?

Un fet bàsic dels darrers 20 anys ha estat la globalització de l’economia i les finances sense la globalització de la política, especialment les institucions democràtiques. Així que ara vivim en un món desequilibrat on les finances i l’economia són molt, molt fortes i la política no ho és. Per això cal regular el mercat global i fer milores tecnològiques, ja que això beneficiarà tots els éssers humans per tot el món, i per això necessitem –d’una manera o altra- construir aquest tipus d’institucions supra-nacionals; hem de democratitzar la globalització. Això implica construir institucions democràtiques per sobre dels nivells nacional i estatal, és a dir a nivell regional i global. Per aquest motiu necessitem integració regional per una banda i una Assemblea Parlamentària de les Nacions Unides per l’altra.

Només perque quedi clar: bàsicament el que diu vostè és que per una banda tenim una economia global integrada, unificada o gairebé unificada, però per l’altra banda no tenim responsabilitat política i aquest és el gran desequilibri…

… aquest és un dels problemes; i la crisi del 2008 – que encara perdura- ens mostra que no es pot controlar una economia global a través d’agències internacionals; calen agències globals, i cal que aquestes agències globals siguin democràtiques, com per exemple l’Assemblea Parlamentària de les Nacions Unides. Aquests són els tipus d’agències que s’haurien de crear dins les Nacions Unides; les necessitem no només per raons econòmiques sinó també per raons ecològiques; també cal que aturem la proliferació nuclear; i cal que prenguem decisions sobre moltes crisis i problemes globals als quals ara ens estem enfrontant, com per exemple la criminalitat, el tràfic de drogues i de gent. Per aquests motius cal construir aquestes institucions globals, de la mateixa manera que vam construir institucions nacionals fa alguns segles.

I així el manifest que va iniciar vostè comença amb una declaració que diu que la política s’ha aturat i es resisteix a la tendència de la globalització i que feia l’efecte, potser fa uns 15 anys, que l’estat nació estava a les acaballes, que estava maleït, però ara la política global ha tornat a donar un paper central a l’estat nació de nou. Com s’explica això? Com pot ajudar una Assemblea Parlamentària de les Nacions Unides a superar aquest model governamental global nacional-cèntric?

El primer que cal fer és donar una explicació. Per què estem retornant al passat? Crec que ara el món té davant un repte, el tipus de reptes que Europa va tenir a principis del segle passat. Quan les crisis internacionals i globals van començar a principis del segle XX, les primeres reaccions van ser nacionalistes: “el nostre país”, “la nostra família”, ha de ser protegida dels efectes internacionals. El problema és el següent: si es continua així s’acabarà donant la mateixa situació que la de la crisi europea durant la primera part del segle passat, quan tothom es va concentrar en el seu propi país.

Després hi haurà proteccionisme, nacionalisme, i després vindran homes bojos com Hitler i Mussolini desenvolupant grans exèrcits i s’haurà de fer el mateix; i ja se sap on van a parar totes aquestes forces. Així que cal aturar aquesta tendència i aplicar una lògica diferent on els estats nacionals romanguin – però on s’integrin els estats nacionals i els interessos nacionals en un ordre molt més complex i que sigui global. Que sigui regional per una banda, però global – i aquest és el gran repte del segle XXI. Perquè, si no trobem una manera de controlar la proliferació nuclear, l’escalfament global i les crisis financeres d’una manera comuna – d’una manera democràtica i participativa – tornarem a tenir els mateixos tipus de bogeries.

Fernando, tinc una darrera pregunta per vostè. Vostè ha tractat la idea d’un tipus d’estructura jeràrquica. L’estat nació a la base, les institucions regionals al mig, i l’Assemblea Parlamentària de l’ONU a dalt. És aquest el concepte que vostè preveu? És aquest un retrat acurat de les estructures que vostè visualitza?

Bé, crec que hi ha varis processos en funcionament. Per exemple, el G20. Fa deu anys, la discussió era si les institucions globals tenien raó d’existir! Però ara la pregunta important és: aquestes institucions, que ja existeixen – és a dir l’Organització Mundial del Comerç, el G20, i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides etc. –  doncs la pregunta ara és si aquestes organitzacions seran democràtiques o no, i aixó és la història del món que es repeteix. Perquè els poders nacionals no eren democràtics quan van començar a existir – i després van esdevenir democràtics mitjançant la feina feta per organitzacions, ciutadans, etc.

Així doncs, cal que fem una cosa similar. Hem de pensar en desenvolupar agències democràtiques. Segurament l’Assemblea Parlamentària de les Nacions Unides seria potser la més emblemàtica: però també calen parlaments regionals i un tribunal de justícia real, i cal que el Tribunal Penal Internacional estigui més equilibrat i que es reforci per a jutjar criminals i crims contra la humanitat – com ara la guerra a l’Iraq, per exemple. Així que hi ha moltes maneres de fer les coses.

El que està molt clar ara és que hi ha una dissatisfacció general en quant a com és la política a nivell global, i necessitem respostes noves, com per exemple, per descomptat, una Assemblea Parlamentària de les Nacions Unides – per cert, jo vaig ser el president del grup assessor parlamentari del Sud durant molts anys i vaig treballar conjuntament amb gent que estan desenvolupant aquesta magnífica iniciativa. Cal que donguem una empenta a la participació de la gent, la participació dels ciutadans del món, i aquest tipus d’iniciativa és crucial per a poder posar això a l’agenda.

La Revolució americana, la Revolució francesa…  – inclús suposo que fins a cert punt la Revolució Russa del 1917 – totes van ser punts crítics fonamentals. Quin és el moment d’avenç significatiu equivalent per la democràcia global? Existeix algun tipus de massa crítica? Hi ha algun punt d’inflexió clau? O potser ja ha passat? Com seria aquest avenç si es donés?

Bé, en primer lloc, jo no posaria en el mateix sac la Revolució Russa amb les Revolucions Francesa i Americana. Centrant-nos en les darreres dues, la Revolució Francesa i l’Americana van succeir en un moment històric molt clar. S’estava donant un canvi d’una civilització basada en l’agricultura i que tenia una estructura política molt específica, és a dir la monarquia i el Papa, etc., poders molt jeràrquics. Després, l’ambient tecnològic-econòmic va canviar de l’agricultura a la revolució industrial i després, per descomptat, les estructures antigues no van ser capaces d’enfrontar-se amb els reptes del futur, així que crec que les revolucions Francesa i Americana van ser una manera d’adaptar el sistema polític a les noves condicions que havia creat la industrialització, i ara ens trobem en una situació semblant; perquè estem canviant d’una societat industrial a una societat nova i global del coneixement, informació, Internet, mitjans de comunicació, comunicació, innovació. Així que l’antiga estructura d’industrialisme – és a dir bàsicament estats nacionals i en segon terme organitzacions internacionals – no poden digerir el repte del futur. Si no som capaços de canviar, i canviar de manera ràpida, ens trobarem amb una situació molt crítica i haig de dir que de moment les iniciatives sorgides són totes molt valuoses però encara estan molt lluny dels objectius que hem d’assolir.

Sembla com si digués que el moment d’avenç significatiu ja ha passat, amb l’Internet, les xarxes socials i l’habilitat de milions de persones de contactar entre elles i bescanviar idees; la revolució de la informació ja està en marxa i fins a cert punt això és el que està donant una empenta a l’agenda.

Si, si, per descomptat, per descomptat! Vull dir que ningú sabia que la Unió Soviètica cauria fins el precís moment que va caure, i aquest tipus de processos es van desenvolupant mentre  succeeixen – construeixes una massa crítica i no te n’adones de que alguna cosa passa fins que realment passa –, com per exemple les Revolucions Àrabs, la Primavera Àrab, el que sigui.

De totes maneres, crec que la pregunta important ara, per mi, és: serem capaços de desenvolupar aquestes tipologies d’estructures noves tan ràpidament com la situació tecnològica-econòmica canvia el món? Perquè, clarament – i aquesta és una altra assumpció del manifest de la democràcia global sobre el retard de la política – estem davant un canvi impressionant de l’aspecte tecnològic-econòmic de la vida, però el canvi en l’aspecte polític és molt lent en comparació. Llavors el problema esdevé si estem en una situació similar a la que els europeus estaven fa un segle i si podriem trobar-nos amb una gran catàstrofe abans que arribem a les conclusions necessàries.

Necessitem aportacions reals de la societat civil, dels ciutadans i del sistema polític per a poder canviar l’ordre establert i construir noves institucions. Llavors la pregunta més important és: assolirem aquestes noves estructures globals i democràtiques abans que ocurreixi una gran crisi o després? Milions de vides, potser el futur de la humanitat, estan en joc.

Tot això es pot fer per la via difícil o per la via fàcil. La via fàcil és reconèixer la nostra interdependència compartida i actuar sobre la mateixa per crear institucions relevants. La via difícil és fer algun tipus de guerra global o col.lapse ecològic global i sortir-se’n i fer tanmateix el mateix?

Si, aquest és el punt en la història en el qual ens trobem… Em podria equivocar…

… no, estic d’acord. Crec que té raó. Estem tots dos d’acord..

… de qualsevol manera, si ens hem d’enfrontar a un desastre, el punt seria comparar el final de la Primera Guerra Mndial amb el de la Segona Guerra Mundial. Al final de la Primera Guerra Mundial, la decisió política va ser de mantenir la política i l’organització institucional de la política al nivell nacional, i els resultats d’aquesta decisió tan errònia van causar la Segona Guerra Mundial.

Mentrestant, hi havia molta gent –Altiero Spinelli, Lionel Robbins- que estaven treballant de valent per mantenir les opinions favorables a la necessitat de crear algun tipus d’unió federal d’Europa i de superar el paradigma nacional. Al final de la Segona Guerra Mundial, ens vam trobar amb una catàstrofe que era fins i tot pitjor que la primera, però la idea adequada es va instal.lar dins la ment de varis polítics –Schumann, Jean Monnet- i es va construir l’Europa unida. El resultat va ser – encara que hi hagi coses a dir, Europa estigui en crisi, etc. – que Europa ha tingut un període llarg de pau i progrés social i desenvolupament econòmic durant seixanta anys. Així que el problema ara a nivell global és, com a mínim, si ens hem d’enfrontar a una crisi global, si hem de desenvolupar les idees adequades per canviar el món abans o després de la crisi.

Absolutament, esperem que es vagi per la via fàcil! Fem les coses per la via fàcil i així no haurem de passar pel naixement d’alguna mena de conflagració violenta o col.lapese ecològic o cap altra cosa abans que ens n’adonem que realment cal que tots estirem del carro junts.

Fernando, moltes gràcies per parlar amb mi, li agraeixo que hagi atès a la meva trucada.

(entrevista publicada originalment en anglès a blog.unpacampaign.org)

L’Assemblea Legislativa de l’Àfrica de l’Est (EALA) dóna suport a la creació d’una Assemblea Parlamentària de l’ONU

El legislador Mike Sebalu
(© unpacampaign.org)

L’Assemblea Legislativa de l’Àfrica de l’Est (EALA) ha adoptat una resolució, després d’una sessió a Bujumbura (Burundi), que dóna suport a la creació d’una Assemblea Parlamentària de l’ONU. Aquest document, presentat pel legislador ugandès Mike Sebalu, reflecteix la voluntat del cos parlamentari de la Comunitat Africana de l’Est a que els seus cinc països membres (Burundi, Kenya, Rwanda, Tanzània i Uganda) “prenguin la iniciativa per a promocionar una posició africana comuna que dongui suport a l’establiment d’una Assemblea Parlamentària de l’ONU”

Aquesta resolució constata que les organitzacions internacionals com les Nacions Unides i les seves agències especialitzades cada cop tenen un paper i implicació més importants en sectors clau com la promoció de pau i seguretat, el desenvolupament econòmic, la salut, l’educació, el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Segons ha dit el Sr. Sebalu, el compromís formal dels representants elegits és insuficient i limita la legitimitat de la democràcia de l’organització mundial. Per aquest motiu, afegeix la resolució, la formació d’una Assemblea Parlamentària de l’ONU seria una eina per “millorar la transparència, responsabilitat i efectivitat de les Nacions Unides”.

A més, la resolució escriu que es podria establir una Assemblea Parlamentària de l’ONU simplement per un vot de l’Assemblea General de l’ONU, d’acord amb l’Article 22 de la Carta de l’ONU, sense cap necessitat de modificar la Carta.

Amb aquesta resolució, l’EALA s’afegeix a un grup de parlaments regionals i continentals que ja han proclamat el seu suport a una Assemblea Parlamentària de l’ONU, com per exemple el Parlament Pan-Africà, que va ratificar el seu suport a finals d’octubre de 2012.

(Font: unpacampaign.org)